La gastronomia tradicional del nostre poble és la típica mediterrània, amanides i plats cuinats amb oli d’oliva, fins fa poc, fet de casa per la majoria de famílies.

Dels plats més tradicionals, denominats popularment “plats de calent”, cal destacar les diferents variants d’olla de recapte: barreja de verdures, llegums i, bàsicament, carn de porc, que constituïa l’alimentació bàsica de la gent pagesa des de temps immemorials. Des de fa uns anys, a la Sénia, s’ha convertit en el menjar típic de la Diada del Recapte, que té lloc el dilluns més proper al dia 9 de maig (Sant Gregori). Aquest dinar popular que congrega més de mil cinc-centes persones va nàixer fa molts anys amb l’ànim de mantenir vius els productes més tradicionals de la gastronomia local, recordant al mateix temps, el repartiment de menjar que es feia entre els pobres en temps passats.

Durant els mesos més freds les famílies també tenen el costum de preparar arròs caldós amb pilotes. Tal com el seu nom indica, es tracta d'un plat d'arròs caldós acompanyat d'una mandonguilla tan grossa com una pilota de tennis feta de cansalada, alls tendres i pa ratllat.

Com a plats de segon disposem d'un ampli sortit de cuinats de carn, especialment pollastre i conill, a més dels elements propis de la matança del porc. La botifarra és una varietat de la baldana pròpia de la zona de Tortosa i del Delta, però sense pinyons, canyella ni massa espècies.

Els dolços més característics d’aquest municipi són els pastissets (farcits amb confitura de cabell d'àngel). Com passa a tot arreu, la gent de cada poble presumeix de fer els més bons de la zona.  A la Sénia, per suposat, tenim la ferma convicció de que aquí se'n fan els millors. Bé, si no són els millors, sí que són molt bons i el millor judici que s’hi pot fer és tastant-los. No obstant, hi ha altres dolços típics al poble que no hem de menys prear. D'aquesta manera, trobem que durant el decurs de l’any, a cada festa li correspon un dolç en concret. Així tenim que per Sant Antoni es fan rotllets; per Festes Majors, pastissets; per Tots Sants, panellets; per Nadal, borraines i figues fregides untades amb mel i, per Pasqua, manjoies (típica rosca farcida de cabell d'àngel guarnida amb fruita confitada i un parell d'ous durs). La Sénia és l’únic poble on aquest dolç rep el nom de manjoia (menjar de joia), ja que en altres indrets propers són nomenats "mones" o "farinoses", i la composició de la pasta varia lleugerament.